Start up i micropime: les 7 diferències

Start up i micropime: dues tipologies d’empresa que, a primera vista, semblen molt distants però, realment ho són tant?

Primer de tot, les definirem:

• La micropime fa referència a les empreses més petites del mercat. Poden ser des dels negocis formats per un autònom fins a aquells que tenen com a màxim 9 persones contractades. La seva facturació és de màxim 2 milions d’euros.
• Les start ups són empreses caracteritzades per un elevat nivell d’innovació i una capacitat d’escalar el model de negoci, fet que els dóna la possibilitat d’un alt potencial de creixement. Aquestes característiques els fan empreses de risc elevat però també de rendiments molt superiors a la mitja del mercat.

A la vista d’aquestes definicions, semblen tipologies de negoci fins i tot antagònics. Analitzem-ne, primer, les diferències.

La primera és l’equip. Hi ha una dita que diu,

Si vols anar ràpid, vés sol; però si vols arribar lluny, vés-hi acompanyat.

Doncs bé, les start ups es caracteritzen per tenir un equip promotor. És important que aquest equip tingui experiència en el sector i que sigui complementari en coneixements i habilitats. En el cas de les micropimes, és habitual que el promotor/a sigui una persona individual.

La segona és la mentalitat. En el cas de les start ups, la mentalitat és de tipus empresarial. S’és conscient de que es crea un projecte empresarial, i de la necessitat de gestionar-lo com a tal. En el cas de la micropime, la mentalitat és més de treball: crear un projecte empresarial com a instrument per desenvolupar una professió o tenir una ocupació. Això no treu que es basi en una oportunitat de negoci, sinó que afecta en la manera com es gestiona el negoci.

Aquesta mentalitat té les seves implicacions en la vocació d’empresa: creixement i start up són dos conceptes vinculats, creixement orientat a l’obtenció de rendiments elevats. En canvi, la micropime pot tenir un creixement limitat lligat a les necessitats del seu promotor i a l’expectativa que tingui sobre el seu negoci. En aquest segon cas, per exemple, si l’expectativa és d’una autoocupació, el creixement serà molt limitat i orientat a obtenir un sou i a no crear estructura. En canvi, si l’expectativa és més de tipus organitzatiu, el creixement serà major i orientat a crear estructura i a obtenir beneficis.

Relacionat amb aquest darrer punt, hi té molt a veure l’escalabilitat del negoci. La podem definir com la capacitat d’incrementar els ingressos amb un increment mínim de l’estructura i de la despesa fixa de l’empresa. Quan un equip crea una start up, aquest concepte ja va implícit en el model de negoci. En canvi, les micropimes no l’incorporen. En aquest cas, les diferents etapes de creixement tenen el que anomenem sostres de vidre, és a dir, aquells punts créixer per sobre dels quals suposa incrementar els recursos d’estructura. En moltes ocasions es redueix aquest impacte amb la millora de processos o bé amb canvis en el model de negoci.

L’ús dels recursos suposa també una diferència important. Habitualment, les start ups necessiten una quantitat ingent de recursos (know how, humans, econòmics). Moltes vegades ja en el desenvolupament del seu producte i, habitualment, en l’etapa de creixement, especialment en marketing i estructura. En canvi, les micropimes realitzen un ús molt més limitat dels recursos, els quals són habitualment de know how i econòmics.

Vinculat a la intensitat dels recursos necessaris, les start ups solen tenir una predisposició a l’entrada de socis externs a l’equip promotor que puguin aportar contactes, finançament, know how. Per part de la micropime, aquesta opció habitualment no es planteja i la seva composició no es percep com a inversió atractiva per part de socis capitalistes. En general, els recursos estan circumscrits a la pròpia capacitat del seu promotor.

Finalment, podem parlar de la predisposició per part dels socis promotors a vendre l’empresa. En el cas del les start ups i, en la mesura en que l’equip promotor estigui disposat a acceptar nous socis, aquesta disposició hi ha de ser, ja que els mateixos pactes de socis solen contemplar aquesta opció. Quan parlem de micropime, aquesta opció no es planteja com a opció de futur. Aquest fet no treu que, si demanes a la persona que la creada si la vendria, segurament et dirà allò de “si me la paguen bé!”

A la vista d’aquestes diferències podem dir que la filosofia i el plantejament que hi ha darrera d’una start up és clarament diferenciat del que té una micropime.

La setmana que ve veurem en què s’assemblen. Mentrestant, vosaltres què en penseu? Són tan diferents les micropimes i les start ups?

En projectes en què t’hi jugues molt, t’ajudo a entendre la teva empresa a partir dels seus números. Perquè puguis aclarir, estructurar i planificar les millors opcions per executar els teus projectes. Parlem?