Micropimes: un món d’herois

FOTO: @cristina_mainou 

Micropimes: comparem dos exemples.

L’Anna és dissenyadora gràfica. Té una micropime en la que hi treballen ella i l’Esther. L’Anna s’encarrega de sortir a captar clients, de preparar els pressupostos i del seguiment de la tasca de l’Ester. A més, constantment està pensant en com evolucionar els seus serveis, oferir variants i ofertes segons la temporada i el sector. L’Ester porta l’atenció telefònica i realitza les factures, el seguiment de cobros i de pagaments. Com que totes dues són dissenyadores, es reparteixen els projectes a realitzar però sempre hi ha un espai de posada en comú per tal d’oferir al client la màxima qualitat.

En Martí és llicenciat en telecomunicacions i màster en direcció d’empreses. Treballa en una multinacional desenvolupant nous projectes de l’empresa. Gestiona un equip de 4 persones i té un cap fixe, a qui reporta les seves accions i resultats. A la vegada, però, també col·labora amb els caps de les àrees a les que afecta el projecte que desenvolupa en cada moment.

Totes les empreses, per tenir èxit, han de realitzar unes funcions, amb més o menys intensitat segons el sector en el qual estan i els recursos de què disposen: han de vendre, han de donar-se a conèixer, han de produir el producte que comercialitzen o realitzar el servei que proposen, han de comprar els materials que els fan falta, han d’investigar nous productes i nous processos, han de fer arribar els productes als seus clients, han de gestionar les persones i els col·laboradors, han de planificar les inversions i fer el seguiment dels seus resultats,…

Si observem les grans empreses, com en cas d’en Martí, veurem que tenen diferents departaments amb professionals especialistes en cadascuna de les matèries que hem comentat. Treballen en equip, cadascun des del seu àmbit, i amb l’objectiu comú de potenciar el rendiment de l’empresa.

Si ens fixem en les micropimes, com la de l’Anna, ens podem preguntar:

Qui ven els productes/serveis? Qui s’encarrega de donar-la a conèixer?

Qui gestiona la producció o la realització del servei? Qui realitza les compres de materials? Qui desenvolupa prototips i prova nous processos?

Qui s’encarrega de que els productes arribin als clients?

Qui es preocupa de que les persones de l’empresa i dels col·laboradors?

Qui fa el seguiment dels resultats de l’empresa?

La resposta a totes aquestes preguntes és la mateixa: la persona que està al capdavant de l’empresa. A vegades un treballador, però amb un seguiment molt important per part de l’empresari.

Segons les dades estadístiques, un 55% de les empreses consolidades no tenen formació específica per emprendre o de gestió d’empreses¹.

Dit d’una altra manera,  una micropime realitza la majoria de les funcions que una empresa gran du a terme, amb la diferència que l’empresa gran ho fa amb especialistes de cada àmbit. En el cas de les micropimes, aquestes funcions les realitzen els empresaris, bé directament, bé delegant en un treballador. A més, aquests empresaris no tenen formació específica en gestió d’empreses. Realment, que aquestes empreses funcionin sembla ben bé un miracle.

Però realment, de miracle, no en té res. Aquests empresaris avancen en base a prova i error, intuïció, assessorament i, sobretot, molta resistència i il·lusió pel negoci i el seu creixement.

Realment, el que hi ha en cadascuna d’aquestes microempreses són persones que cada dia lluiten pel seu projecte. No us sembla que això s’assembla més al que en podem dir un heroi?

¹Global Estrepreneurship Monitor. Informe executiu Catalunya 2016. Carlos Guallarte, Joan Lluís Capelleras, Marc Fíguls, Enric Genescà, Teresa Obis. Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.