Reflexions d’una mare emprenedora

Les meves filles han crescut alhora que he desenvolupat la meva empresa. Ara elles tenen 19 i 17 anys i la consultoria 10. A aquestes alçades, em venen al cap algunes reflexions sobre l’experiència com a mare emprenedora que m’agradaria compartir amb vosaltres.

El punt de partida

Sempre havia volgut treballar pel meu compte. Quan l’empresa en la que estava va tancar, vaig pensar que era l’oportunitat per fer-ho.

Volia donar sortida a aquesta inquietud interna que ja feia temps que arrossegava. Volia desenvolupar una activitat que m’agradés. No em veia treballant per un altre i, encara menys, marxant de casa a les 8h del matí i tornant a les 20h del vespre. Volia disposar del meu temps, combinar-lo segons necessités, tant per a la feina com per a la família. Us diré que, fins i tot, volia treballar només jornades de 6 hores per tal d’estar més temps amb les meves filles.

Volia exercir plenament de mare i d’emprenedora.

Alguns resultats

Ja us avanço que no he aconseguit mai tenir jornades de 6 hores. Però sí que he tingut molta flexibilitat: quan la feina ho requeria, intensitat d’hores a l’activitat professional; però quan les meves filles em necessitaven, el temps el bolcava en elles. De fet, al principi buscava una regularitat per tenir un equilibri entre feina i família. Però no l’aconseguia. Al final, va arribar un moment en que vaig pensar que compaginar la vida familiar i la professional era una recerca constant de l’equilibri entre ambdós temps. I d’aquesta manera, amb aquest canvi de perspectiva, em vaig centrar en ser on considerava que havia de ser en cada moment, en lloc de buscar la regularitat.

La funció de mare varia a mesura que els fills es fan grans: sempre cal ser-hi, però de manera diferent. I això, crec que ho he après i ho desenvolupat. No es tracta d’estar sempre amb els fills. Es tracta, a voltes, d’escoltar, a voltes, de parlar, a voltes,  d’animar i, sempre, d’acompanyar.

Mare emprenedora i família

Molts són els valors que he après com a emprenedora: buscar allò que t’il·lusiona, ser constant i, el més important, no desanimar-te quan els resultats no són els esperats.

I són aquests valors els que també he transmès com a mare. No ho dic en el sentit de que les meves filles hagin de ser emprenedores. M’explico. Des de petites sempre les he animat a provar coses diferents i a pensar què els agradava i què no, a esforçar-se quan decidien fer una cosa, a seguir-ho intentant si no els sortia a la primera,… I veig que ho han anat posant en pràctica. De fet, a mesura que s’han fet grans, penso que això les ha ajudat a escollir estudis que les motivin i a tenir bons resultats.

Val a dir que no ho hagués pogut fer tota sola. El suport del meu entorn familiar, començant per la meva parella, ha estat clau en que jo sigui mare emprenedora i en com veig les meves filles avui.

I també us diré que ara elles també formen part d’aquest entorn. De fet, moltes vegades m’animen quan les coses no surten com m’esperava. Em diuen “Va, mama, que tu pots!”

L’experiència d’altres mares emprenedores

Quan llegeixo articles sobre maternitat i emprenedoria m’adono que, sense saber-ho, de manera intuïtiva, he seguit els consells que donen.

Per exemple, a 6 consejos de vida para madres emprendedoras, Kristy Rampton dóna uns consells per aconseguir conciliar ser mare i emprenedora: ser apassionada amb el que fas, lluitar pels teus objectius, separar família i treball (ja us he dit que, jo, en aquest punt, he aconseguit un equilibri, no separar-los), viure el teu somni, demanar ajuda (que hi hagi persones que t’ajuden fa que tot sigui molt més fàcil) i dedicar-te temps.

Em crida l’atenció que a l’article Com ser una dona emprenedora i no morir en l’intent, Viaempresa també fa referència a aquest aprenentatge del món de l’emprenedoria que en supera els límits i reverteix en la família i, a l’inrevés. Per exemple, quan explica que Maria Fernanda González, fundadora de Moca Platform, ser mare la va motivar a organitzar-se millor a la feina.

En definitiva, a continuar treballant per tal de fer créixer l’empresa, i continuant a prop de les meves filles que, malgrat em necessiten de manera diferent a mesura que es fan grans, igualment em necessiten. I jo a elles!

I tu? Quina és la teva experiència com a mare emprenedora? La vols compartir amb mi? M’agradaria molt conèixer-la.