Què necessites per consolidar el creixement del teu negoci?
2 de setembre de 2019Prismaway: qui promou el creixement del teu negoci?
30 de setembre de 2019La pòlissa de crèdit és un dels tipus de finançament més utilitzats per a finançar els negocis de persones autònomes i petites empreses.
Consisteix en pactar amb l’entitat financera un màxim pel qual el compte corrent pot estar amb saldo negatiu. Per a aquest saldo, l’entitat cobra un interès pels dies i l’import en que ha estat negatiu. Habitualment, aquestes condicions es pacten per un termini determinat que, habitualment, és d’un any.
Com en qualsevol operació de crèdit, el banc també cobra unes comissions. Poden variar d’una entitat a una altra, però les més habituals són les d’estudi -pel fet de valorar si el negoci és solvent per donar-li aquest finançament-, d’obertura -a la concessió de la pòlissa-, de renovació -quan arribi el termini pactat i s’acorda renovar la pòlissa-.
Hi ha una comissió que és particular d’aquest producte de finançament. És la comissió de no disposició. És un import que cobra el banc trimestralment i que es calcula sobre per la part de saldo que l’empresa té disponible i que no ha utilitzat.
El funcionament d’una pòlissa de crèdit és relativament senzill. Imaginem que el nostre negoci té saldo positiu al compte corrent però hi ha moments en que s’ha de realitzar pagaments per un import superior. Amb la pòlissa de crèdit es poden realitzar aquests pagaments. Quan l’empresa vengui aquests productes, ingressarà aquests diners al compte i aquest tornarà a estar en positiu. Cada trimestre, l’entitat financera liquidarà i cobrarà els interessos que corresponguin als diners utilitzats i pel temps que s’han usat, més la comissió de no disponibilitat per la part de saldo que l’empresa podia fer servir i que no ha utilitzat.
Fins a aquí, tot correcte. On està doncs el problema de la pòlissa de crèdit?
Fixeu-vos que és un producte amb un venciment a curt termini, donat que habitualment és de 12 mesos. Encara que l’entitat financera la pugui renovar any rere any, també pot no renovar-la i demanar a l’empresa que ingressi el saldo que estigui utilitzant.
Els problemes es produeixen quan la persona autònoma utilitza el saldo disponible de la pòlissa de crèdit per finançar pagaments que no tindran un retorn a curt termini, sinó a mig. Per exemple, quan s’utilitza per comprar una màquina, o bé per pagar sous quan el negoci encara no té ingressos suficients. En la majoria d’ocasions es fa de forma inconscient: el fet de que la pòlissa es renovi any rere any sense massa complicació, fa que es prengui per un element segur.
Quan es financien elements que tenen un retorn a mig termini és quan aquella pòlissa sempre està disposada en quantitats cada vegada més elevades. No s’aconsegueix que el saldo del compte estigui en positiu. Aquest és un senyal de que la pòlissa de crèdit no s’ha utilitzat adequadament.
Quan l’entitat financera detecta aquesta o altres tensions de tresoreria, sol o demanar que es disminueixi parcialment l’import disposat de pòlissa o bé no la renova. I aquí comencen els problemes per al negoci, perquè no sol estar en disposició de fer ni una cosa ni l’altra.
Quina és la recomanació, doncs? En primer lloc, cal ser conscient de en quin termini es recuperaran els diners que s’inverteixen. En el cas de que el que es fa és avançar diners per pagar a proveïdors quan encara no s’ha cobrat de clients, es pot utilitzar un finançament de les factures de clients: aquest producte permet en tot moment saber quants diners hi ha disponible i, un cop cobrats, compensar el finançament. Per altra part, si cal finançar vehicles, maquinària, equipament informàtic i altres elements que estaran temps al negoci, cal utilitzar crèdits o préstecs a mig termini.
Com veieu, doncs, la pòlissa de crèdit és senzilla d’utilitzar però complex de fer-ho correctament i sense que pugui comprometre el negoci. Pregunteu-nos tots els dubtes que tingueu i així podeu evitar mals majors.